Els beneficis i els perills del periodisme digital, per Toni Escandell

LA digitalització del món periodístic ha permès democratitzar la creació de mitjans de comunicació, ja que equips de professionals independents i amb menys recursos han pogut posar en marxa els seus propis projectes.

De tota manera, sens dubte també ha col·laborat en el procés de precarització del sector. Recordem que fins fa molt poc, gairebé ningú contemplava pagar per continguts periodístics online (al contrari del que succeeix amb el món audiovisual) i, per tant, atesa la gratuïtat total dels mitjans digitals (o de la versió digital dels mitjans convencionals), molta gent va deixar de comprar diaris en paper. Res que no sapiguem.

Està clar que aquest canvi de paradigma ha tingut conseqüències positives i negatives, i no té sentit oposar-se a aquest nou context o sentir nostàlgia del paper. Només ens queda aprofitar-nos d'allò bo que ens ha dut.

El periodisme digital també permet una interacció directa amb els lectors, ja sigui a través de les xarxes socials o de les seccions de comentaris dins les notícies. Afortunadament, molts periodistes ja no creim que entre naltros i el públic hagi d'haver-hi una relació unidireccional i jeràrquica. Els lectors poden aportar moltes coses i és totalment legítim que ens facin suggeriments, ens demanin que matisem certes coses o que directament ens critiquin intensament. Perquè no, els comunicadors no som intocables i també ens equivocam. I com a qualsevol altra professió, quan es comet un error s'ha de rectificar (i més en el periodisme, que té una responsabilitat social).