Un centenar d’agraïdes col·laboracions a Nou Diari, per Joan-Albert Ribas
Una nueva manera de ver la actualidad, por Vicent Ribas, director de Noudiari
29 de noviembre de 2022Els beneficis i els perills del periodisme digital, per Toni Escandell
29 de noviembre de 2022
Capçalera dissenyada per Ricard Bofill de la secció “Passant revista”, amb què actualment col·labor a Nou Diari i de la qual ja han aparegut més de vint revistes documentades entre la darreria del segle XIX i els anys seixanta del segle passat relacionades amb Eivissa i Formentera.
EN aquest article commemoratiu heu de comptar que jo parteix de la premissa que dos dels promotors de Nou Diari entre altres que s’hi enremolinaren (com deia Joan Castelló a El Pitiuso) són els meus germans petits, Vicent i Òscar. Per tant, no acab de ser imparcial talment. La història resumida de la gènesi de la publicació i dels que hi participaren, que va ser, com en projectes de característiques semblants, complexa, llaguiosa la podeu trobar documentada de manera sintetitzada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
Quan en parlàrem els tres vàrem quedar, informalment, que hi tractaria temes culturals i vaig demanar-los que no hi hagués una periodicitat estricta. Així, a part de les tres seccions amb què hi he col·laborat, quan una lectura literària de temàtica pitiüsa m’ha agradat especialment, n’he fet una ressenya: per tant, plena llibertat de moviments. Aquest va ser el cas de la novel·la D’Eivissa a Cienfuegos de Joan Cardona, o de Monstres desagraïts de Joan Ribas. I també d’Emprendades, d’Oti Corona, o d’algun volum de poesia de Bartomeu Ribes, els dos darrers també col·laboradors habituals de Nou Diari.
“Paraules nostres”, de la qual aparegueren setanta-un articles va ser la primera secció amb què hi vaig col·laborar. Era hereva de “Línia directa des d’Eivissa” que havia aparegut, per consell d’Aina Moll[1], al Diario de Ibiza i a l’edició eivissenca d’Última Hora els darrers anys de la dècada dels noranta del segle passat i que cuidà arribar als tres-cents articles.
L’avantatge del format de “Paraules Nostres” respecte de l’anterior, és el reconegut per a les publicacions digitals: la immediatesa, la difusió ràpida a través de les xarxes i la interacció contínua amb els lectors. Així, en algun dels articles les persones que el llegien demanaven alguna ampliació, o bibliografia o, millor encara, feien aportacions importants per completar-ne el contengut. I això ha quedat per sempre afegit a la paraula o l’expressió comentada en cada article.
A continuació, i aprofitant la meua dèria pels llibres (sobretot els de viatgers relacionats amb Eivissa i Formentera) va aparèixer “Llibres curiosos”, que arribà a la dotzena d’entregues i en la qual parlava d’algunes obres, més o menys documentades a les bibliografies sobre les Pitiüses, però que trobava, en una selecció molt personal, que podien ser d’interès per als lectors de Nou Diari.
Pens, fermament, que com més mitjans amb una certa trajectòria i criteri tenguem a les Pitiüses per informar-nos del que hi passa en aquestos anys d’incertesa i d'infoxicació, millor
LI els dos darrers anys estic publicant-hi “Passant revista”, una selecció d’articles sobre publicacions de diversos àmbits (culturals, polítiques, de viatges...), que tenen com a única premissa que hi hagin aparegut col·laboracions (si pot ser, millor il·lustrades) d’aspectes diversos de la història i la societat d’Eivissa i Formentera per copsar què pensaven d’Eivissa i Formentera els i les periodistes que hi venien (i, com deveu haver vist i llegit, hi ha de tot).
Tothom sap que estam en un moment crucial per al futur dels mitjans de comunicació tradicionals (fins i tot hi podem començar a incloure ja la premsa digital pura i de temàtica completament local com Nou Diari) i en què els més joves s’informen (o es desinformen) a través de tiktokers, tuiters o piuladors (paraules ja acceptades a la nostra llengua), streamers i altres noves maneres de comunicar més o menys recomanables, segons el parer de qui signa.
I això d'agraïts de l'encapçalament va per tots aquells lectors que els han agradat i m'ho han fet saber, i per a altres que els han compartit amb altra gent del nostre àmbit lingüístic i cultural.
Pens, fermament, que com més mitjans amb una certa trajectòria i criteri tenguem a les Pitiüses per informar-nos del que hi passa en aquestos anys d’incertesa i d'infoxicació, millor.
Per molts d’anys, Nou Diari!
Joan-Albert Ribas
[1] Aina Moll (1930 – 2019) en aquell temps era responsable de l’anomenada Campanya de Normalització Lingüística a les Illes Balears, que va funcionar entre 1989 i 1995. Era un òrgan de difusió i consultiu, previ a la creació de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. Entre altres accions promocionals feia una secció a la premsa mallorquina amb el mateix nom, “Línia directa”.