El Club Náutico s’atraca als cent anys de vida amb més de mil socis però amb el seu futur ple d’incertesa
Patrocinadors
30 de noviembre de 202210 años de feminismo en Ibiza
1 de diciembre de 2022
Als directius del Club Náutico Ibiza els agradaria estar pensant només en el centenari de la institució.
D’aquí poc més de dos anys, el 2025, farà el seu primer segle. Tanmateix, i la situació es perllonga des de fa temps, l’actualitat de l’única marina social que existeix al principal port de l’illa està centrada en la supervivència de la institució. La darrera concessió de l’Autoritat Portuària de Balears (APB) per a seguir utilitzant aquest espai va vèncer el 2021. Els gestors del club nàutic aconseguiren un any de pròrroga, que va caducar el juliol d’enguany. Abans, però, l’APB va treure un concurs per licitar la concessió d’aquest port esportiu. Va ser el març de 2023, després de desestimar –sense resposta– la petició de pròrroga que havia demanat el Club Náutico Ibiza. A la nova licitació, a més de la gestió actual, s’hi presentà una altra candidatura amb un model d’explotació molt allunyat del que ha caracteritzat una entitat ben arrelada dins la societat eivissenca, especialment a Vila. La de l’organisme que regula l’ús dels ports balears que depenen de l’Estat de convocar un nou concurs va ser recorreguda pel Club Náutico Ibiza: la justícia ho estimà parcialment i, en conseqüència, l’APB va anunciar que la concessió no es resoldrà fins al mes de maig de 2024, és a dir, atorga a la marina de facto un període extra per amortitzar les obres de millora que ha realitzat els darrers anys a les instal·lacions.
Aquesta inversió, d’1,2 milions d’euros, ha estat sobretot destinada a retirar, sota demanda de l’APB, un mur de formigó. Uns pantalans mòbils han substituït aquest element, deixant, segons expliquen des del Club Náutico Ibiza, moltes embarcacions dels seus socis en una situació vulnerable en cas de temporal. De fet, s’ha redactat un pla de contingència per evacuar més d’un centenar de barques de diferent mida a altres zones del port d’Eivissa si fos necessari.
El sacseig que representa aquesta situació d’inseguretat jurídica coincideix curiosament amb un dels moments de més lluentor del club. L’entitat ha romput la barrera del miler de socis. Actualment en té 1.200 i només enguany n’ha fet 170. Una de les claus ha estat la creació d’una quota rebaixada per atreure eivissencs que, tot i no tenir embarcació pròpia, volen participar i gaudir de les activitats socials i culturals (exposicions, xerrades, presentacions de llibres...) que es realitzen a la seu del Club Náutico Ibiza. El seu restaurant, d’altra banda, també ha agafat volada gràcies a la nova gestió que va entrar-hi fa uns anys i s’ha convertit en un lloc clàssic on reunir-se a dinar o sopar bona cuina local, i marinera, durant tot l’any. Perquè l’activitat en aquest racó del port de Vila no atura cap dels dotze mesos.
A l’estiu, l’escola de vela assoleix la xifra de cinc-cents boixos, gràcies als cursos d’iniciació que realitza quan acaba el curs escolar. De forma permanent, però, són un centenar els regatistes que milloren la seua navegació amb els entrenadors del Club Náutico Ibiza, un planter de campions als àmbits autonòmic i nacional que, també, ha aconseguit emportar-se algun reconeixement internacional, com el subcampionat mundial de Carlos Roselló en classe Laser 4.7 el 2011. Més d’un d’aquests al·lots, quan ja és adult, s’ha enrolat en els creuers de regates on segueixen competint alguns dels socis més veterans d’una entitat que sempre ha tengut present el compromís social entre els seus valors. La prova més evident n’és Un mar de posibilidades. Aquesta iniciativa, impulsada pel metge Pedro Cárceles, du dues dècades regalant batiars de mar a persones amb diversitat funcional, una activitat que desenvolupa en col·laboració amb les associacions que reivindiquen els drets d’aquests col·lectius.
En total, són 270 les embarcacions –n’hi ha de modernes, però algunes ja són ben antigues– que amarren als pantalans del Club Náutico Ibiza
Només quinze dels amarraments es reserven per a vaixells itinerants, que van i venen però no tenen l’illa com a port base. Aquesta és la principal diferència, a nivell nàutic, amb els altres tres ports esportius que existeixen a la badia d’Eivissa. I, lògicament, es reflecteix damunt els preus que cobren aqueixes marines en comparació amb un club on més de la meitat dels amarraments estan ocupats per barques de vuit o menys metres, invisibles a altres molls i pantalans. Mentre a Madrid i a Palma s'està decidint el futur immediat d’aquesta entitat, els seus gestors han començat a reivindicar-ne la importància social i històrica, el seu llegat. El darrer símptoma de la seua vitalitat van ser les set-centes persones que es reuniren el passat setembre a l’acte que es va organitzar al Club Náutico Ibiza per reclamar que la capital illenca segueixi disposant d’un espai obert i mica exclusiu que permeti tothom que ho desitgi gaudir de la Mediterrània navegant a la vela o amb motor.
