Eivissa va dir no: una protesta transversal per a deslliurar l’illa de les petrolieres
Noudiari: el medio nativo digital que cambió la manera de informarnos
1 de diciembre de 2022Casos de pederastia en la Iglesia de Ibiza: un premio al periodismo comprometido
1 de diciembre de 2022
Encara es poden veure alguns d’aquells adhesius
Enganxats als vidres o als para-xocs dels cotxes. El missatge, clar i contundent, encara és vigent quasi nou anys després: Eivissa diu no! Poques vegades al llarg de les últimes dècades la societat illenca s’ha reunit de manera tan transversal al voltant d’una mateixa fita: evitar que seguís endavant el projecte de la petroliera Cairn Energy per cercar recursos fòssils sota les aigües del golf de València, a menys de cent quilòmetres de la costa eivissenca. Els plans d’aquest gegant energètic (amb seu a Edimburg, activitat a països com Israel, Senegal, Costa d’Ivori, Mèxic o Surinam, i rebatejat com Capricorn Energy fa exactament dotze mesos) varen transcendir durant la primavera i l’estiu de 2013.
Un front comú
No només els agents i col·lectius més relacionats amb la preservació del medi ambient i dels entorns naturals s’hi sentiren amenaçats. Les patronals empresarials, començant per les que representen els interessos del principal motor econòmic de l’illa, el turisme, van emetre senyals d’alarma. El fracking o fractura hidràulica (perforar el subsol i rompre’l amb la injecció d’aigua a gran pressió per trobar bosses de petroli i gas) podia suposar la fi de l’Eivissa que coneixem. Sobretot si, com intuïa Cairn Energy, davall la Mediterrània es trobaven prou recursos que justificassin la instal·lació de plataformes d’extracció. Els britànics disposaven, a més a més, de permisos per part del Govern central. I el Partit Popular, que llavors ocupava el poder, va votar al Congrés en contra de revocar les prospeccions, amb el vot del diputat eivissenc Enrique Fajarnés, al·legant que fer-ho ocasionaria problemes legals i el pagament d’indemnitzacions milionàries.
Davant aquest panorama moltes persones diferents entengueren que s’havia d’actuar depressa i de forma directa. A iniciativa de la fundació Ibiza Preservation (que va aportar-hi els primers fons –deu mil euros– per posar en marxa la resistència), més d’un centenar d’associacions, entitats i organismes començaren a treballar en la creació d’una plataforma conjunta. Així va néixer l’Aliança Mar Blava, un front comú que, assessorat pels experts mediambientals i en matèria energètica que s’hi adheriren, va començar a fer front als interessos de Cairn Energy. La preocupació pels efectes del fracking també va dur molts de formenterers a sumar-s’hi.
Les xarxes socials feren que la protesta agafàs empenta. L’enginyer Joan Tur, un dels impulsors de la plataforma, va penjar una foto, despullat, als seus perfils on es llegia escrit a una pissarra la proclama que acabaria calant. Aquest Eivissa diu no! va esdevenir una marea blava que va treure devuit mil persones als carrers de Vila el 21 de febrer de 2014. A altres ciutats, com Palma o Castelló de la Plana també es repetiren concentracions, però enlloc varen tenir la importància social que representà a Eivissa, on cap polític va encapçalar aquella històrica manifestació. Tanmateix, amb el pas dels mesos, la immensa majoria dels partits que llavors tenien representació o aspiraven a tenir-la es posaren al costat de l’Aliança Mar Blava, inclòs el PP, que va començar a rebre ajut de les institucions municipals, insulars i autonòmiques.
Una vegada frenades les intencions de Cairn Energy a curt termini, s’han viscut anys d’una certa incertesa a l’espera d’aconseguir la denegació dels permisos per realitzar fracking a la Mediterrània
Una vegada frenades les intencions de Cairn Energy a curt termini, s’han viscut anys d’una certa incertesa a l’espera d’aconseguir la denegació dels permisos per realitzar fracking a la Mediterrània. Això va acabar el 9 març de 2021. Amb l’única abstenció de VOX, la resta de grups polítics que tenen representació parlamentària votaren a favor de tramitar una proposició de llei per prohibir aquesta activitat a Espanya. “No volem que se segueixi posant en risc la riquesa ambiental de la nostra mar. Poques coses susciten tanta unanimitat a Balears”, va dir aquell dia Vicent Marí. El president del Consell d’Eivissa va ser un dels representants que parlaren al Congrés abans de la votació.
Aquest novembre s’ha estrenat un documental, produït per Aliança Mar Blava, que repassa les protestes, l’activisme i les gestions polítiques que des de col·lectius tan diferents s’han fet al llarg d’aquesta dècada perquè la mar que envolta les Pitiüses no sigui utilitzada per realitzar prospeccions petrolieres.